17 de des. 2011

Reflexió final

Per acabar les meves reflexions m'agradaria fer una mica de balanç del que han estat per a mi les pràctiques de psicopedagoga aquest semestre.

Han estat molt interessants des del primer minut ja que cada dia en acabar les sessions volia aprendre més d'aquell cas, conèixer millor l'alumne, saber quines propostes hi havia planificades per tal d'obtenir millores en el seu procés d'Ensenyament.

Així doncs aquestes pràctiques m'han ajudat a endinsar-ne molt més en la psicopedagogia i m'han ajudat a entendre molt millor la funció que haurem de desenvolupar en un futur.

El fet de viure totes les situacions reals que he viscut ha sigut el que m'ha permès ampliar els meus coneixements, ja que quan t'enfrontes a les situacions diàries és quan poses en pràctica tot el que has treballat anteriorment.

El centre privat que he conegut m'ha permès apropar-me molt als casos particulars, vivenciant de molt a prop totes les ajudes que s'han posat a l'abast per a la millora dels processos sobre els quals s'ha pogut incidir. I el millor de tot, en molts d'aquests casos he pogut veure com aquesta millora arribava i això és molt gratificant.

També he pogut veure que hi ha un gran lligam amb el context escolar, a través d'entrevistes amb els tutors, pautes per treballar a casa amb els pares... aquesta part que penso que és imprescindible per aconseguir uns resultats exitosos.



Per tant doncs, molt satisfeta del treball fet fins al moment i espero que a partir d'ara continui sent tant profitós.

13 de des. 2011

Exercicis de respiració

Els objectius principals de la teràpia respiratòria són:
- Instaurar la respiració nasal.
- Afavorir la inspiració i la ventilació pulmonar.
- Augmentar la capacitat inspiratòria en termes de volum.
- Aconseguir una respiració baixa (costoabdominal).
- Adequar el ritme d’entrada d’aire.
- Augmentar el temps d’expiració.

Per tal que la teràpia respiratòria sigui exitosa cal fer una taula d'exercicis de respiració tenint en compte uns consells previs com ara:
- Netejar el nas.
- Postura adequada: esquena recta i espatlles relaxades.
- Els exercicis que es fan drets, fer-los davant d’un mirall.
- Per comprovar el treball d’un exercici: posar una mà sobre la zona costal per assegurar la bona respiració i l’altra sobre l’espatlla per controlar l’elevació clavicular.

Els exercicis de respiració poden ser sense fonació, a base d'inspiracíons i espiracions o amb fonació, amb exercicis de llistes de sons o llistes automàtiques.

12 de des. 2011

Teràpia respiratòria

En una de les sessions de pràctiques vaig conèixer la teràpia respiratòria. He vist aplicar-la a un alumne de 7 anys i m'ha semblat molt interessant. He estat llegint un llibre que m'ha recomanat la directora del centre sobre aquest tema.

És el següent:
"Reeducación de la deglución atípica funcional en niños con respiración oral". Ma. Eugenia Peralta Garcerá.

És molt recomanable per logopedes infantils però també pot ser de gran ajuda per a mestres, ja que es poden agafar algunes idees de respiració per a alguns alumnes amb dificultats en la parla, caqueig...

11 de des. 2011

Reeducació de la lectoescriptura

Durant les diferents sessions de pràctiques ha anat recollint algunes activitats per a ajudar a alumnes que necessiten reeducació en la lectoescriptura. A nivell de resum, aquestes són algunes activitats que també ajudaran a millorar la seva atenció/concentració:

- Estimulació de la lectoescriptura a través d'activitats com completar, ordenar frases, trobar la paraula repetida, relacionar...
- Estimulació de la memòria de treball que consisteix en un treball oral sense suport visual.
- Controls de lectura articulatòria i velocitat.
- Estimulació cofnitiva-llenguatge a través d'exercicis com trobar la paraula intrusa de la frase.
- Ortografia-consciència fonològica.
- Lectura mecànica-discriminació visual.
- Discriminació i memòria visual.
- Lectura comprensiva.
- Atenció i concentració.
- Lectura articulatòria.

Test d'atenció D2

En una de les sessions de pràctiques vaig conèixer i veure com s'aplicava el test D2, juntament amb la directora del centre, a un alumne de 5è de primària diagnosticat de dislèxia.
Personalment no coneixia aquesta forma d'avaluar l'atenció i vaig poder observar com s'aplicava i com es baremava.
El test D2, test d'atenció, consisteix en realitzar una busqueda selectiva d'estímuls rellevants, s'aplica individualment i té una durada d'entre 8-10 minuts.
El test és útil per a obtenir índexs de velocitat/exactitud, és a dir, si un alumne és lent però segur o ràpid i inexacte.
També poden ser útils per mesurar la fatiga i la capacitat de mantenir l'atenció.